Divendres, 26 de maig de 2006

La parella de fatxendes

Archivado en: General

Ara que CiU i PSOE se les estan fotent a causa de les conseqüències del Pacte Mas-Zapatero, és un bon moment per analitzar la situació remoguda que viu la política catalana.

I no és que em desagradi que hi hagi moguda. La veritat és que ho prefereixo a la calma eterna. Catalunya no és un estat, i per tant considero que no pot adormir-se en un son letàrgic, com el que hem patit durant els darrers 30 anys. Es bo que hi hagi debat i confrontació. Es bo que els partits es posicionin per tal que els electors anem veient de quin peu calça cadascun. Ara bé, hi ha hagut algunes estripades que han passat de mida.

Es molt fort que el president espanyol hagi pactat una cosa tant important com l'Estatut de Catalunya amb el líder de l'oposició fent el salt a la màxima autoritat del país, el president de la Generalitat, que a més és del seu mateix partit, i al partit que li donava suport a Madrid i a Catalunya. Aquesta jugada ha estat molt greu!

Però és que, a més, tenim en Mas, que és un tipus sense escrúpols i sense ideals, que ho ha sabut aprofitar i ha trait el país a canvi de desestabilitzar el govern per poder aplicar un pla pactat que l'ha de portar a presidir la Generalitat. Al primer lloc que em van explicar que ja s'havia possat en pràctica aquest Pla secret va ser a l'Olla de Grills on ja es parlava d'una contraofensiva impulsada per ERC i Maragall per desactivar aquest projecte enverinat.

Zapatero i Mas, quina parella de fatxendes. La situació és digna d'un culebrot sud-americà. Amb deslleialtats i amenaces. Amants i cors trencats. En fi, un panorama ben galdós del qual Catalunya en sortirà molt mal parada: amb un Estatut que no li serveix per a res i amb una Espanya més centralista i casposa que mai. No es poden fer experiments ni somiar federalismes espanyols. A l'espanyolet comú, la paraula "federalisme" li produeix alèrgia.

La única cosa positiva és la convocatòria d'eleccions. De les quals espero que ERC surti reforçada, perquè és l'únic partit que s'ha mantingut coherent en l'afer de l'Estatut, defensant la proposta sorgida del Parlament. La resta, han fet comèdia i poca cosa més.

La única via que ens queda és la independència. Anem-hi directes i oblidem-nos de independentismes.

Referencias

Comentarios

Comentar