Archivado en: General
Avui, tots a la mani... evidentment. Però el més important és rebutjar aquest estatut escarransit en el futur referèndum, això també queda clar. Votem No o votem Nul, l'important es demostrar el nostre desacord amb una classe política que, en la seva majoria, no ha sabut complir amb la seva obligació i no ha sabut actualitzar amb rigor el document marc que ha de determinar la nostra vida social i econòmica durant els propers 20 anys.
Una vertadera llàstima i una oportunitat perduda, altra vegada. Com els 23 anys de Pujolisme, també perduts en ambigüitats i pactes desencertats. Es comença a veure clarament qui és el responsable més directe del fet que en 30 anys de democràcia, Catalunya encara no hagi aixecat cap. El nostre país segueix sense estar consolidat com a nació ni a Europa, ni al món, i ni tant sols a la mateixa Espanya. Trist balanç que només pot ser titllat de fracàs.
Mentrestant, ens assabentem que l'estatutet d'en Mas i en Zapatero tampoc recollirà que els jutges que treballin a Catalunya hagin de conèixer el català. Les vulneracions dels nostres drets lingüístics es perpeturan durant les properes dues dècades gràcies a que CiU, una vegada més, en temes de país, en comptes d'estirar la corda, l'ha deixada anar.
Fosques perspectives de futur pel nostre país. Alguns encara no se n'han adonat, que en un món tan hostil a la diversitat com el que se'ns ve al damunt, no ens podem permetre anar a la deriva.