Divendres, 27 de gener de 2006

Els catalans mai n'aprendrem?

Archivado en: General

El que ha fet CiU en aquesta negociació de l'Estatut és molt lleig. CiU encara no ha pait el fet d'haver-se d'estar a l'oposició i ha volgut tornar la bufetada a ERC avançant-se amb un pacte a corre-cuita. El que passa és que de retruc ha realitzat el pitjor acte de traïdoria nacional que es podia concebre en aquests moments.

Estic d'acord amb els que diuen que l'electorat passarà comptes a CiU. La fatxenderia d'en Mas, l'home de les fotos, no serà oblidada perquè el que ha fet aquest senyor és molt greu.

Trias Fargas, que va ser un dels negociadors a Madrid quan es debatia el text de l'Estatut de Sau, va recollir en un llibre titulat "Narració d'una asfixia premeditada" les seves experiències per assegurar-se que els catalans no tornéssim a cometre els errors que es van succeir en aquells moments.

Trias Fargas recordava com PSOE i UCD van fer pinya en aquells moments en la defensa del centralisme més esencial, mentre que els catalans van anar a la negociació de Madrid dividits.

També va constatar que d'aquestes entrevistes van sortir beneficiats aquells que anaven decidits i resolts, és a dir els bascos, i com la delegació catalana, flexible i dialogant, va tornar escaldada.

Vint-i-cinc anys després, els espanyols ens han tornat a separar. Catalans d'esquerres i de dretes han dialogat per la seva banda i al final, la part més tova, la de la coalició convergent, ha estat el nostre taló d'Aquil·les.

Es trist que sempre ens passi el mateix als catalans. Anem a Madrid com qui va a Brusel.les o Berlin. I Espanya, senyors meus, no és Europa, i els d'allí no hi entenen de diàlegs, ni de confiances, respectes i concessions. A Espanya s'hi va amb un projecte tancat, barrat i blindat. I si Madrid accepta bé i si no cap a casa i ja vindran temps millors, com va fer l'Ibarretxe amb el seu pla i com sempre han fet els bascos. La política de pidoleig i del peix al cove s'ha demostrat nefasta amb els governs espanyols.

Quantes vegades més ens haurem d'equivocar? I ara que hem de fer? Votar en contra d'aquest estatutet o abstenir-nos?. En quines situacions tan ridícules ens posa CiU. I jo que em pensava que amb en Pujol a la reserva la dreta catalana hi posaria seny. Que errat que anava.

Referencias

Comentarios

És molt fàcil dir que CiU ha traït al país, mentre ERC segueix al govern amb aquells que han fet impossible qualssevol altre pacte tot trencant la seva paraula donada.

Salut.

Comentario de Salvador el el 01/27 a las 06:04

Salvador, no puc estar d'acord amb tu.

En acabar les darreres eleccions, ERC tenia tot el dret de pactar amb qui millor ho cregués. I va escollir el PSC perque CiU mentre era al govern català mai va voler pactar amb ERC i sempre ho va fer amb el PP.

Va optar per el PSC i es va engegar un projecte de reforma de l'Estatut que CiU en 23 anys no va voler ni tant sols plantejar.

Ara bé, el que ha fet CiU aquesta vegada és molt fort. Ha trait a tota Catalunya, no només a ERC. Negociar per separat va ser un caprici de CiU que ens ha costat ben car i que el nacionalisme espanyol ha sabut aprofitar. Aquest estatut no satisfà a ningú.

Ara el mal ja està fet. I ara ja ens han dividit definitivament. ERC i CiU restaran enfrontats ja no només en temes de partit, sinó ara en temes esencials de país.

CiU pagarà electoralment el seu despropòsit, no ho dubtis. Temps al temps. El votant nacionalista de CiU no pot seguir donant el seu suport a un partit que no pensa en el seu poble sino en recuperar governs i escalfar cadires a Madrid.

Comentario de Natxo Arnau el el 01/27 a las 13:04

Comentar