Divendres, 26 de maig de 2006
La parella de fatxendes
Arxivat a: General
Ara que CiU i PSOE se les estan fotent a causa de les conseqüències del Pacte Mas-Zapatero, és un bon moment per analitzar la situació remoguda que viu la política catalana.
I no és que em desagradi que hi hagi moguda. La veritat és que ho prefereixo a la calma eterna. Catalunya no és un estat, i per tant considero que no pot adormir-se en un son letàrgic, com el que hem patit durant els darrers 30 anys. Es bo que hi hagi debat i confrontació. Es bo que els partits es posicionin per tal que els electors anem veient de quin peu calça cadascun. Ara bé, hi ha hagut algunes estripades que han passat de mida.
Es molt fort que el president espanyol hagi pactat una cosa tant important com l'Estatut de Catalunya amb el líder de l'oposició fent el salt a la màxima autoritat del país, el president de la Generalitat, que a més és del seu mateix partit, i al partit que li donava suport a Madrid i a Catalunya. Aquesta jugada ha estat molt greu!
Però és que, a més, tenim en Mas, que és un tipus sense escrúpols i sense ideals, que ho ha sabut aprofitar i ha trait el país a canvi de desestabilitzar el govern per poder aplicar un pla pactat que l'ha de portar a presidir la Generalitat. Al primer lloc que em van explicar que ja s'havia possat en pràctica aquest Pla secret va ser a l'Olla de Grills on ja es parlava d'una contraofensiva impulsada per ERC i Maragall per desactivar aquest projecte enverinat.
Zapatero i Mas, quina parella de fatxendes. La situació és digna d'un culebrot sud-americà. Amb deslleialtats i amenaces. Amants i cors trencats. En fi, un panorama ben galdós del qual Catalunya en sortirà molt mal parada: amb un Estatut que no li serveix per a res i amb una Espanya més centralista i casposa que mai. No es poden fer experiments ni somiar federalismes espanyols. A l'espanyolet comú, la paraula "federalisme" li produeix alèrgia.
La única cosa positiva és la convocatòria d'eleccions. De les quals espero que ERC surti reforçada, perquè és l'únic partit que s'ha mantingut coherent en l'afer de l'Estatut, defensant la proposta sorgida del Parlament. La resta, han fet comèdia i poca cosa més.
La única via que ens queda és la independència. Anem-hi directes i oblidem-nos de independentismes.
Divendres, 26 de maig de 2006
La parella de fatxendes
Arxivat a: General
Ara que CiU i PSOE se les estan fotent a causa de les conseqüències del Pacte Mas-Zapatero, és un bon moment per analitzar la situació remoguda que viu la política catalana.
I no és que em desagradi que hi hagi moguda. La veritat és que ho prefereixo a la calma eterna. Catalunya no és un estat, i per tant considero que no pot adormir-se en un son letàrgic, com el que hem patit durant els darrers 30 anys. Es bo que hi hagi debat i confrontació. Es bo que els partits es posicionin per tal que els electors anem veient de quin peu calça cadascun. Ara bé, hi ha hagut algunes estripades que han passat de mida.
Es molt fort que el president espanyol hagi pactat una cosa tant important com l'Estatut de Catalunya amb el líder de l'oposició fent el salt a la màxima autoritat del país, el president de la Generalitat, que a més és del seu mateix partit, i al partit que li donava suport a Madrid i a Catalunya. Aquesta jugada ha estat molt greu!
Però és que, a més, tenim en Mas, que és un tipus sense escrúpols i sense ideals, que ho ha sabut aprofitar i ha trait el país a canvi de desestabilitzar el govern per poder aplicar un pla pactat que l'ha de portar a presidir la Generalitat. Al primer lloc que em van explicar que ja s'havia possat en pràctica aquest Pla secret va ser a l'Olla de Grills on ja es parlava d'una contraofensiva impulsada per ERC i Maragall per desactivar aquest projecte enverinat.
Zapatero i Mas, quina parella de fatxendes. La situació és digna d'un culebrot sud-americà. Amb deslleialtats i amenaces. Amants i cors trencats. En fi, un panorama ben galdós del qual Catalunya en sortirà molt mal parada: amb un Estatut que no li serveix per a res i amb una Espanya més centralista i casposa que mai. No es poden fer experiments ni somiar federalismes espanyols. A l'espanyolet comú, la paraula "federalisme" li produeix alèrgia.
La única cosa positiva és la convocatòria d'eleccions. De les quals espero que ERC surti reforçada, perquè és l'únic partit que s'ha mantingut coherent en l'afer de l'Estatut, defensant la proposta sorgida del Parlament. La resta, han fet comèdia i poca cosa més.
La única via que ens queda és la independència. Anem-hi directes i oblidem-nos de independentismes.
Dimecres, 24 de maig de 2006
L'éxit de l'Olla de Grills
Arxivat a: General
L'Olla de Grills s'està convertint en tot un referent de l'opinió política del país. A mi, personalment, és una web que se m'està fent indispensable. Llegeixo el diari, escolto la ràdio i sempre procuro visitar l'Olla.
L'éxit d'aquesta iniciativa, al meu entendre, rau en el fet que es nota que no és un mitjà coercionat. A l'Olla hi escriu qui vol. Es una web oberta a la participació de tothom. I això es nota en el resultat final. Hi podem trobar opinions més properes a un nacionalisme conservador, a un nacionalisme més sobiranista, a un socialisme espanyol... però cap dels participants és polític professional. Son simples ciutadans. Jo mateix hi he participat durant uns mesos, i l'experiencia ha estat fenomenal. Ara, per manca de temps ho he deixat de fer.
Es important que la ciutadania comenci a expresar-se lliurement. Sense el filtre dels partits polítics. D'aquesta manera les idees sorgeixen sense els condicionants inevitables que comporta l'ambició de poder i l'entesa és més senzilla. Un dels objectius de l'Olla és esdevenir una plataforma de pressió i mobilització. Poc a poc, amb l'increment de visites ho van aconseguint. Sens dubte, el seu éxit és una bona notícia per a la democràcia d'aquest país.
Divendres, 03 de març de 2006
La desfeta catalana i les pinces electorals
Arxivat a: General
Avui, els dos partits nacionalistes espanyols PSC-PSOE i PP ens han donat una lliçón del que és votar amb visió d'Estat i anar plegats en qüestions de caracter general. Això és el que CiU i ERC encara no han aprés a fer. I per culpa d'aquesta actitut, l'Estatutet està sent desactivat del tot. Si és que quedava gaire cosa per desactivar!
PP i PSOE voten per primera vegada junts per a rebaixar encara més l'estatut
Desconcert pel vot favorable del PP a favor de les seleccions nacionals i de la gestió de ports i aeroports · CiU suprimeix amb populars i socialistes les disposicions sobre drets històrics i transferència de competències · Els diputats del PSC voten amb el PSOE en contra del traspàs de l'aeroport del Prat · La votació del preàmbul s'ajorna fins dilluns
El PSOE i el PP han votat junts per primera vegada en la ponència de l'estatut per a suprimir cinc disposicions addicionals del text per ser de 'dubtosa constitucionalitat': les relatives al reconeixement dels drets històrics i al traspàs d'una desena de competències del govern espanyol a la Generalitat de Catalunya, entre altres. CiU també ha abonat el vot de socialistes i populars. En la darrera reunió de la ponència, no hi ha hagut acord en les seleccions nacionals ni en la gestió dels aeroports. En aquest darrer aspecte, el PSC ha votat amb el PSOE en contra de la cessió de la gestió a la Generalitat.
(Vilaweb 03/03/06)
No en quedarà res, de tot plegat. Gràcies Mas, Gràcies Carod, per no fer la vostra feina i deshonrar Catalunya. Ens veurem a les urnes. I prepareu-vos que al Referèndum rebreu de valent. El Rebuig a l'Estatutet serà unànime. A mida que passen els dies i es concreta la desfeta catalana, es va confirmant el Rebuig inevitable a un Estatut indigne i ridícul.
Però jo avui volia parlar d'una altra cosa. A part de la lectura habitual de "Espanya contra Catalunya" que es pot fer del procés polític de desactivació nacional que estem vivint els darrers mesos. Hi ha una altra lectura també interessant. Es pot fer una lectura alternativa a l'habitual que pot ajudar a entendre part del que que ha passat aquests darreres anys en la política catalana i espanyola com un problema de "Partits grans contra partits petits".undefined
Si apliquem aquest punt de vista, ens trobarem que:
· El PSOE sempre ha fet la pinça a IU.
· CiU sempre ha fet la pinça a ERC, excepte a la darrera legislatura, que ERC s'hi va tornar.
· El PSOE ha fet la pinça a ERC per primera vegada aquesta legislatura.
· CiU ha fet la pinça al poble de Catalunya.
Però anem per parts:
El PSOE sempre ha fet la pinça a IU per quedar-se amb el seu electorat. Quan ha hagut de pactar, sempre ho ha fet amb partits de dretes. Quan lo lógic haguera estat que pactés amb IU. Però el PSOE es volia quedar per ell l'electorat d'esquerres. I ho ha aconseguit fins el dia d'avui, reduint IU a una simple caricatura ex-comunista, malgrat que aquesta formació ha fet un esforç per reciclar-se i són els únics que segueixen mantenint una visió d'esquerres i federalista a Espanya. Però el PSOE ha aconseguit que IU sigui percebut per l'electorat com un partit de minories, sense cap possibilitat i amb posicionaments radicals.
El mateix ha intentat sempre CiU amb ERC. CiU sempre ha fet la pinça a ERC. I quan ha hagut de pactar sempre ho ha fet amb partits espanyols. I la única vegada que va pactar amb ERC, que va ser la primera legislatura, CiU va fer tots els possibles per minimitzar el seu soci. L'estrategia és clara, CiU es va voler apoderar de l'electorat nacionalista. I ho va aconseguir durant molts anys. Ara aquest cicle és evident que arriba a la seva fí.
I si ha arribat a la fi és perqué CiU ha donat un pas en fals, passant de la simple estratègia de partit, a la traició de tot un poble. CiU s'ha pensat que el seu poder de manipulació del sector nacionalista és omnipotent, i és per aquest motiu que ha tingut l'atreviment de fer electoralisme amb una cosa tant important com l'Estatut. Això, el poble, no li deixarà passar. Perquè una cosa és que putegi a ERC. L'altra que putegi el seu país. A CiU li ha fallat la visió de país...potser perquè en realitat mai l'ha tinguda, i anomenem nacionalista a un partit que només es regionalista espanyol.
El PSOE, per la seva banda, ha fet una altra vegada la pinça, però aquesta vegada a l'altre seu soci d'esquerres... ERC. I li ha fet el salt pactant amb la dreta altra vegada. Tanmateix, aquesta sí que ja és una qüestió entre ERC i PSOE. Jo crec que si ERC vol deixar de ser un partit petit, ha de tenir caracter i fer-se respectar pels grans. I en aquest sentit ha de desfer el tripartit i ha de negar el seu suport a Zapatero, encara que d'aquesta manera, en un primer moment estigui cedint a l'estrategia de CiU de desfer el tripartit. Però en unes eleccions anticipades, ERC en sortiria molt reforçada i CiU molt tocada. Al cap i a la fi, del que es tracta és que, poc a poc, el nacionalisme català sustitueixi CiU, un partit sense ideologia i que ja fa massa temps que va a la deriva, per un altre d'emergent, ERC, que pot donar molt de joc.
Diumenge, 19 de febrer de 2006
Un éxit de la societat civil
Arxivat a: General
Que som una nació ja ho sabíem. El que no sabíem els catalans és que ens podíem mobilitzar sense l'ajut dels polítics. Aquest ha estat el gran èxit d'aquesta meravellosa manifestació. Milers de ciutadans d'arreu de Catalunya s'han aplegat per voluntat pròpia i amb una ferma determinació, sense que hagi fet falta que els nostres representants ens convoquessin.
Crec que això és una novetat molt important que ha d'esdevenir un punt d'inflexió en el procés polític del país. El poble de Catalunya ha de reactivar la seva força civil i marcar el rumb a una classe política acomplexada, desorientada, dèbil i poruga. Els nostres polítics no han fet bé la feina. I la manifestació d'ahir va ser el primer toc d'atenció. L'esbatussada definitiva arribarà el dia del Referèndum. Ja es poden anar preparant en Mas i companyia que aquest Estatut que s'han tret de la màniga no és el que el país es mereixia i li ho farem pagar.
En Mas tindrà una davallada electoral. Es qüestió de temps. La qüestió és si aquesta davallada la recollirà ERC. El distanciament entre la ciutadania i la classe política en aquest país comença a ser un fet. I el punt de partida d'aquest nou cicle l'ha marcat la manifestació d'ahir.
Dissabte, 18 de febrer de 2006
Fosques perspectives de futur
Arxivat a: General
Avui, tots a la mani... evidentment. Però el més important és rebutjar aquest estatut escarransit en el futur referèndum, això també queda clar. Votem No o votem Nul, l'important es demostrar el nostre desacord amb una classe política que, en la seva majoria, no ha sabut complir amb la seva obligació i no ha sabut actualitzar amb rigor el document marc que ha de determinar la nostra vida social i econòmica durant els propers 20 anys.
Una vertadera llàstima i una oportunitat perduda, altra vegada. Com els 23 anys de Pujolisme, també perduts en ambigüitats i pactes desencertats. Es comença a veure clarament qui és el responsable més directe del fet que en 30 anys de democràcia, Catalunya encara no hagi aixecat cap. El nostre país segueix sense estar consolidat com a nació ni a Europa, ni al món, i ni tant sols a la mateixa Espanya. Trist balanç que només pot ser titllat de fracàs.
Mentrestant, ens assabentem que l'estatutet d'en Mas i en Zapatero tampoc recollirà que els jutges que treballin a Catalunya hagin de conèixer el català. Les vulneracions dels nostres drets lingüístics es perpeturan durant les properes dues dècades gràcies a que CiU, una vegada més, en temes de país, en comptes d'estirar la corda, l'ha deixada anar.
Fosques perspectives de futur pel nostre país. Alguns encara no se n'han adonat, que en un món tan hostil a la diversitat com el que se'ns ve al damunt, no ens podem permetre anar a la deriva.
Dimarts, 07 de febrer de 2006
Votem NO a l'Estatutet i deixem-nos d'orgues
Arxivat a: General
A la manifestació del 18 de febrer es tindrà un primer balanç del que opina el poble del pacte signat entre l'home de les fotos i en Zapatero. En tot cas, com ja vam comentar, el que decideixin les formacions polítiques ja no arreglarà aquest estatutet coix i maldestre, esquifit i apallissat. Haurà de fer-ho el poble votant NO a aquest Estatut en el referèndum, tal i com van fer els francesos amb la seva Constitució Europea.
A la gent no ens agrada que ens prenguin el pèl d'una manera tan sonora. La qüestió és que els polítics d'aquest pais s'enduran una sorpresa en el referèndum, d'això no en tinc cap dubte. Tal vegada la darrera, perquè molta gent que conec ja ha queda tan destrempada del joc polític que no es plantegen anar a votar més. La fractura entre la classe social i la política, ja és complerta, i ERC pot ser la gran beneficiada del desastrós paper de socialistes i convergents en aquest assumpte tan essencial que és l'Estatut.
Mentrestant, el PSOE es dedica a trepitjar la poca herba que quedava en peu després de que CiU hi passés la segadora. Ara sacrifica Maragall. Fixeu-vos la traïció d'aquest deshonest, cínic i mentider Zapatero, que amb la cara de babau que té vam pensar que era dels pocs espanyols assenyats que quedaven, i ha resultat ser un pocavergonya dels que fan història. No només no va complir el que va prometre davant tot el poble de Catalunya, sinó que després va negar haver-ho dit. Per postres fot les banyes a ERC, l'únic partit que per responsabilitat de govern, li va concedir la confiança a canvi de lleialtat i un estatut ampli. ERC va concentrar amb parsimònia, durant tot un any els insult i les patacades d'una Espanya casposa, la de sempre vaja, a canvi d'una deslleialtat esfereïdora.
Però no només ERC ha rebut de valent. El PSC ha estat la segona víctima del sarcasme de Zapatero. Recordem que Jose Luís Rodriguez Zapatero va comptar amb el suport unànime del PSC a les eleccions internes, les que li van servir per fer-se amb la candidatura del PSOE. Fins-i-tot, En Maragall, el va convidar al Palau de la Generalitat el dia de la formació de govern, en un acte inèdit, perquè Zapatero representava l'Espanya oberta, federalista, moderna i d'esquerres que molts pensaven que encara existia. Res de res. La desil·lusió ha estat absoluta.
Espanya ha resultat ser un desert ideològic, on el centralisme domina completament i ofega qualsevol altra interpretació de l'estat que la pròpia del PP, que el PSOE ja fa anys que també va fer seva. Una vegada guanyades les eleccions, en Zapatero s'ha desdit del que va prometre i es vol desfer del PSC. Li fa nosa el PSC català, el poc que encara quedava de català, i ens vol endinyar una nova cúpula, més propera al PSOE. I en aquesta purga, és clar, en Maragall sobra, per lo que té d'imprevist. Tanta deslleialtat, tanta sang freda, tanta estratègia electoral i centralista ha convertit en Zapatero en el gran embarcador de les masses. Amb aquesta actitud tan cínica aviat superarà a l'altre gran cínic de la història d'Espanya, el president Pujol, que com en Zapatero prometia i després se n'oblidava de tot. Així va estar 23 anys treballant per perpetuar-se al poder i deixar el país ben pelat i congelat.
En Zapatero sap escollir les seves amistats i ben aviat s'ha ajuntat amb les dretes, passant dels seus electors socialistes catalans i del partit que l'aguantava al poder. Com no podia ser d'altra manera, en Mas, el tercer gran cínic de la comèdia, ara és la seva parella de ball. La pena és que aquests tres polítics de l'enganyifa, que tan de mal han fet i fan al nostre país, són a l'altre bàndol, al bàndol de l'Espanya una. En el nostre bàndol, el dels que somiem amb una Catalunya sobirana, no hi tenim gaires cínics, ni com deia el poeta, tampoc grans capitans. Només queda el poble i un partit petit i inexpert que, en comptes d'aprendre dels bascos i anar a Madrid només a exigir i no pas a negociar, es dedica a reviure Espanyes ja inexistents. En el món de la política d'avui, tenir ideologia és un desavantatge, i ERC arrossega un llast col·lectiu molt pesat.
El poble encara és a temps de posar les coses al seu lloc. Somio un rebuig a aquest estatut de les engrunes. Per això disposem d'un referèndum, per a dir NO clarament a allò que NO volem que ens encolomin.
Votem No en el referèndum i deixem-nos d'abstencions i vots nuls. Diguem la veritat, siguem honests. NO el volem pas aquests estatut. Al referèndum, simplement votem NO. Que en facin un altre de ben fet, que no passa res per esperar uns quants anys més.
Dimarts, 31 de gener de 2006
L'Olla de Grills
Arxivat a: General
Després de la desaparició del bloc polític comunitari Futurcatalà ( i no em pregunteu per quina raó s'ha desfet perquè jo tampoc ho sé ), en aquests moments sorgeix amb força un altre bloc comunitari d'una naturalesa diferent. Es tracta de l'Olla de Grills, un espai de debat polític obert que ara per ara s'està constituint com a el bloc comunitari de referència amb cada dia més participants.
Però el més interessant és que aquests dies s'està produint a l'Olla un debat molt adient sobre quina ha de ser la resposta de la societat catalana a la desfeta de l'Estatut del Parlament a partir de l'indigne acord Mas-Zapatero.
Donades les circumstàncies, participar-hi és del tot convenient. I per això jo ja he demanat l'accés a un dels seus col.laboradors, que me l'ha indicat gentilment. Us animo a tots a fer el mateix i organitzar així la resposta civil d'aquest pais.
Dissabte, 28 de gener de 2006
Cal un cop d'efecte
Arxivat a: General
Quan més ho penso més convençut estic que ERC hauria de deixar plantat en Maragall igual que ja ha deixat de donar el seu suport a en Zapatero. Sé perfectament que això és el que pretenia en Mas, dividir el tripartit. Però a en Mas ja li vindrà la patacada després.
En Maragall, igual que en Mas, es vol penjar la medalla d'un estatut que ha resultat ser estrafet i paralitic. En tot el procés negociador, Pasqual Maragall no ha estat capaç de comportar-se com el que és, com el president de Catalunya. En Maragall ha amagat el cap sota l'ala durant tot el cicle de negociacions, i ha demostrat el vasallatge més inacceptable al PSOE, en un tema on el pais es jugava el pa dels propers vint anys.
PP, PSOE i CiU són els tres protagonistes d'aquesta desfeta. IC-V no compta per a res, com sempre. I ERC està salvant els papers a última hora, amb la seva disconformitat a acceptar el que ja tothom coneix com l'Estatut de l'Ibarra.
Però em fa l'efecte que el partit republicà es queda curt. Caldria un cop d'efecte decidit. ERC no pot deixar que sempre li prenguin el pèl, com si fos el germà petit de la familia que s'endú les bofetades per dir les veritats. S'escau trencar el tripartit i deixar sol en Maragall. I a partir d'aqui noves eleccions, davallada històrica de CiU i ascens evident de l'independentisme.
ERC és l'unic partit que pot canalitzar el desengany del poble català, perque es la unica formació que ha mantingut la seva dignitat inalterada. Amb un cop d'efecte d'aquestes caracteristiques, les altres formacions entendran que ERC té caracter i valentia, i pactaran amb més prudència i menys alegria.
I respecte al referendum és clar que el vot ha de ser negatiu. No s'hi valen abstencions o vots en blanc que, de ben segur, serien malinterpretats. Diguem NO, sense paliatius. Aquest estatut és inacceptable perque no reuneix cap dels tres requisits indispensables:
1- Agència tributària pròpia.
2- Bilateralitat Estat-Generalitat en les negociacions.
3- Definició de Catalunya com a nació.
En Mas ens ha trait a tots els catalans. Amb el consentiment d'en Maragall i la complicitat de IC. En Zapatero i els seus amics extremenys ens han vençut per que a Espanya no s'hi va a dialogar, sino a aprovar un paquet blindat.
No ens han acceptat l'estatut que ens van prometre que acceptarien?. Molt bé. Cap a casa i ja vindran temps millors. Com fan els bascos. Però de rebaixes, res. I res de divisions i enfrontaments entre nacionalistes catalans, en qüestió de temes de país. Això és sagrat. Només així ens en sortirem.
Mireu sino el que diu en Ramon Tremosa, Professor del Departament de Teoria Econòmica de la Universitat de Barcelona.
"L'acord del cap de setmana passat ajorna la reivindicació fiscal de Catalunya. Potser encara no era el moment de plantar-se, de posar en evidència la injustícia i la hipocresia de la discriminació fiscal de Catalunya, que avui a casa nostra és reconeguda i acceptada cada cop més de manera transversal?
És cert que CiU ha primat els seus interessos de partit, amb un acord que els catalans valorarem en referèndum i en les properes eleccions al Parlament. Aquesta decisió, però, tan legítima i respectable com la que va prendre ERC amb el Pacte del Tinell, fa més profunda l'esquerda entre els dos únics partits catalans que volen augmentar l'autogovern de Catalunya.
I sense una possibilitat d'acord real entre CiU i ERC, el gran beneficiat és i serà el PSC, que acaba d'adquirir pàtina catalanista amb l'Estatut, però que en la retallada del text hi té tanta part de culpa com CiU o més."
Divendres, 27 de gener de 2006
Hi haurem d'anar
Arxivat a: General
Crec que tots els desencisats, tots els indignats hi haurem d'anar:
Pel dret de decidir manté la manifestació del 18 de febrer
La plataforma Pel dret de decidir manté la manifestació del pròxim 18 de febrer a Barcelona sota el lema 'Som una nació i tenim el dret de decidir'. Els responsables de la plataforma, que ja compta amb 261 entitats adherides, creuen que la convocatòria pren cada vegada més sentit, degut al pacte entre CiU i PSOE.
Sigui com sigui, la plataforma deixa clar que no es posiciona en cap sentit respecte del nou estatut del Principat, ja que integra sensibilitats molt diverses, però unides en la reivindicació del dret del poble català a decidir el seu futur.
La manifestació es farà el pròxim 18 de febrer a Barcelona; començarà a les cinc de la tarda a la plaça d'Espanya, recorrerà la Gran Via i finalitzarà a la plaça de Catalunya.
Divendres, 27 de gener de 2006
Zapatero el deslleial
Arxivat a: General
Zapatero no ha estat lleial amb el poble de Catalunya. Va prometre aprovar l'estatut que sortís del Parlament i després no ha complert la seva paraula. Per a mi, ja és un home sense credibilitat.
Però és que a més, ha estat del tot deslleial amb ERC, partit que sí que s'ha mostrat ferm durant tot un any al costat del PSOE, demostrant responsabilitat d'estat, malgrat tenir uns ideals independentistes. Per tant, ja tenim aqui un parell de desgreuges que per si sols desqualifiquen el personatge en qüestió.
En definitiva, en Zapatero, aquell jove simpatic i cofoi, que prometia maneres i gestos conciliatoris ha resultat ser un dirigent pocavergonya i un negociador agresiu i mancat d'honestedat. Com que aquests trets grotescos són del tot habituals a l'univers polític espanyol, no soprenen a ningú i sovint són confosos amb intel.ligència i picardia. A Europa, en canvi, aquestes actituts deslleials rebrien una desaprovació completa.
Un estat s'edifica en base a la confiança entre les parts que l'integren. I els pobles de l'estat espanyol fa ja molt temps que no confien els uns en els altres. Espanya, com a realitat històrica, mai s'ha servit de l'acord, sino de la confrontació i de la anexió forçada.
D'altra banda, tot just morir el dicatador, el PSOE de Gonzalez va cometre l'error d'atiar l'enfrontament entre els pobles d'Espanya salvaguardant per a Madrid el paper de jutge moderador, que es mou amb parsimònia per damunt del be i del mal.
Evidentment, així tampoc no es construeix un estat. Ni apagant lentament els seus motors económics tradicionals. Ni malbaratant els recursos solidaris per a les regions més pobres en la creació, absurda i desmesurada, d'un Gran Madrid artificial.
Del fracàs de l'Espanya Plural no en surt beneficiat ningú. Espanya seguirà sent un país centralitzat, i per tant débil, ancorat com sempre a la cua d'Europa. Catalunya, en canvi, que sí tenia aptituts, si continua lligada a Espanya, acabarà reduida políticament i apagada económicament.
Per tot plegat és inútil esperar res d'Espanya. Espanya és un cul de sac per a Catalunya. I tot i que aquesta ha estat una ocasió perduda per millorar el nostre confinament espanyol - i PP, PSOE i CiU en són co-responsables directes del fracàs - el nostre poble ha de mirar més enllà i tractar d'avançar d'una vegada per totes envers la plena sobirania.
Divendres, 27 de gener de 2006
Els catalans mai n'aprendrem?
Arxivat a: General
El que ha fet CiU en aquesta negociació de l'Estatut és molt lleig. CiU encara no ha pait el fet d'haver-se d'estar a l'oposició i ha volgut tornar la bufetada a ERC avançant-se amb un pacte a corre-cuita. El que passa és que de retruc ha realitzat el pitjor acte de traïdoria nacional que es podia concebre en aquests moments.
Estic d'acord amb els que diuen que l'electorat passarà comptes a CiU. La fatxenderia d'en Mas, l'home de les fotos, no serà oblidada perquè el que ha fet aquest senyor és molt greu.
Trias Fargas, que va ser un dels negociadors a Madrid quan es debatia el text de l'Estatut de Sau, va recollir en un llibre titulat "Narració d'una asfixia premeditada" les seves experiències per assegurar-se que els catalans no tornéssim a cometre els errors que es van succeir en aquells moments.
Trias Fargas recordava com PSOE i UCD van fer pinya en aquells moments en la defensa del centralisme més esencial, mentre que els catalans van anar a la negociació de Madrid dividits.
També va constatar que d'aquestes entrevistes van sortir beneficiats aquells que anaven decidits i resolts, és a dir els bascos, i com la delegació catalana, flexible i dialogant, va tornar escaldada.
Vint-i-cinc anys després, els espanyols ens han tornat a separar. Catalans d'esquerres i de dretes han dialogat per la seva banda i al final, la part més tova, la de la coalició convergent, ha estat el nostre taló d'Aquil·les.
Es trist que sempre ens passi el mateix als catalans. Anem a Madrid com qui va a Brusel.les o Berlin. I Espanya, senyors meus, no és Europa, i els d'allí no hi entenen de diàlegs, ni de confiances, respectes i concessions. A Espanya s'hi va amb un projecte tancat, barrat i blindat. I si Madrid accepta bé i si no cap a casa i ja vindran temps millors, com va fer l'Ibarretxe amb el seu pla i com sempre han fet els bascos. La política de pidoleig i del peix al cove s'ha demostrat nefasta amb els governs espanyols.
Quantes vegades més ens haurem d'equivocar? I ara que hem de fer? Votar en contra d'aquest estatutet o abstenir-nos?. En quines situacions tan ridícules ens posa CiU. I jo que em pensava que amb en Pujol a la reserva la dreta catalana hi posaria seny. Que errat que anava.
Dijous, 26 de gener de 2006
L'amor virtual
Arxivat a: General
He conegut una noia a Internet, en un xat. La veritat és que ja porto uns quants dies parlant amb ella. Es curiosa la relació que s'estableix entre les persones que es coneixen a la xarxa.
Ara ja li he vist la cara, perque ens hem ensenyat les fotografies de rigor, que suposo que és el següent pas en aquest procés de flirteix virtual. I ha resultat que a més de carinyosa, simpàtica i intel.ligent també es bonica i atractiva, almenys pel que es pot apreciar a la fotografia.
Qui sap si la cosa anirà a més, però me'n alegro d'haverla conegut perque em sentia una mica sol i ara tinc amb qui xerrar una estoneta cada dia. A més, noto que a ella també li agrada contactar amb mi. Suposo que el que m'està passant a mi deu estar passant-li a moltíssima gent. Internet es una xarxa plena de sentiments que arreu del món circulen vertiginosament, d'un a l'altre continent.
Després de l'amor romantic, ve l'amor virtual. Tanmateix, pensant'ho bé, hi ha quelcom més romàntic que l'amor virtual?
Categories
Recerca
Sindicació
